Romanino

Infotaula de personaRomanino

Retrat de Girolamo Romanino (c. 1550-1560), Museu de Belles Arts de Budapest. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1485 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1566 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1520 (Gregorià)) Deposition of Christ (en) Tradueix
  • (1542) Christ carrying the cross (en) Tradueix
  • (1545 (Gregorià)) Dinner in the House of Simon the Pharisee (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Girolamo di Romano, conegut com a Romanino (Brescia, circa 1484 – 1566), fou un pintor italià.

Biografia

Fill de Luchino, pertanyent a una família establert a Brescia però provinent de la regió de Lombardia, la seva formació es va desenvolupar en la seva ciutat natal, i posteriorment a Venècia, rebent la influència de Giorgione i de Durero,[1] tal com demostra l'obra Mare de Déu amb l'Infant del Louvre. El catàleg de la seva producció primera encara és una mica confusa, perquè les seves vinculacions i semblança d'estil amb Altobello Melone, amb qui va treballar en diversos projectes posen en dubte la segura atribució d'algunes obres.[2]

El 1509 va pintar al fresc els episodis de la vida de Nicolo Orsini, que actualment es troben a la Galeria de l'Acadèmia de Venècia. L'any 1513 es trobava a Pàdua, on va rebre l'encàrrec dels pares benedictins del monestir de Santa Justina de realitzar el taula central d'altar major.[3] Entre els anys 1531 i 1532 va treballar a Trento, al costat dels artistes Dosso Dossi, Battista Dossi i Marcello Fogolino,en la decoració de les noves sales del Castell del Buonconsiglio, sota la comissió del cardenal Bernardo Clesio, príncep bisbe de Trento.[4][5]

La seva última obra contractada el 1557 en col·laboració amb el jove Lattancio Gambara -casat amb una filla seva- fou Vocazione dei Santi Pietro e Andrea, de l'església de Sant Pere de Mòdena.[6]

Referències

  1. «Girolamo Romanino» (en anglès). Londres: The National Gallery. [Consulta: 3 agost 2014].
  2. Land, 1999, p. 49.
  3. Freedberg, 1993, p. 361-362.
  4. Mansfield i Rowland-Jones, 1995, p. 41.
  5. Freedberg, 1993, p. 366-367.
  6. Freedberg, 1993, p. 367.

Bibliografia

  • Mansfield, John; Rowland-Jones, Anthony. Cambridge University Press. The Cambridge Companion to the Recorder.Volume 2 (en anglès), 1995. ISBN 9780521358163 [Consulta: 3 agost 2014]. 
  • Freedberg, Sydney Joseph. Yale University Press. Pintura en Italia, 1500-1600 Volum 35 (en anglès), 1993. ISBN 9780300055870 [Consulta: 3 agost 2014]. 
  • Land, John. University of Missouri Press. La Colección Samuel H. Kress Estudio en la Universidad de Missouri (en anglès), 1999. ISBN 9780826212412 [Consulta: 3 agost 2014]. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romanino
  • «Romanino, Girolamo» (en anglès). Web Gallery of Art. [Consulta: 3 agost 2014].
Registres d'autoritat
Bases d'informació