Thérèse Encrenaz

Infotaula de personaThérèse Encrenaz
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Lilla (França) Modifica el valor a Wikidata
Directora de recerca del CNRS
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Normal Superior de Fontenay-aux-Roses
Goddard Institute for Space Studies
Universitat París VII - Denis Diderot Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstrofísica i ciència planetària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònoma, investigadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorObservatori de París
Centre Nacional de Recerca Científica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Academia Europaea (2002–)
Unió Astronòmica Internacional Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralEmmanuel Lellouch, Thierry Fouchet i Emmanuel Marcq Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePierre Encrenaz Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2021)  Premi Gerard P. Kuiper
  • (2019)  Oficial de la Legió d'Honor
  • (14 maig 2014)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit
  • (2007)  Premi Jules Janssen
  • (1998)  medalla de plata del CNRS
  • (14 maig 1994)  Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit Modifica el valor a Wikidata
Goodreads author: 7275813

Thérèse Encrenaz (Lilla, 1946) (nascuda Thérèse Gounon)[1] és una científica planetària francesa que «va tenir un paper destacat en el desenvolupament de la planetologia a Europa».[2]

La seva investigació es refereix a les atmosferes extraterrestres, especialment als planetes i cometes del Sistema Solar. És directora de recerca del CNRS, emèrita, afiliada a l'Observatori de París.[3]

Educació i carrera professional

Encrenaz va néixer el 10 de març de 1946.[4] Després d'estudiar a l'Institut Goddard d'Estudis Espacials, a la Universitat de París i a l'Observatori de París,[2] va obtenir un diplôme d'études approfondies el 1968, un doctorat de troisième cycle el 1969,[4] i un doctorat d'état el 1975.[2]

Com a directora de recerca del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de l'Observatori de París, va dirigir els laboratoris DESPA i LESIA, i va passar a ser vicepresidenta de l'observatori,[2] abans de retirar-se com a directora de recerca emèrita.[3]

Va ser editora en cap de la revista Planetary and Space Science del 2002 al 2007.[2]

Reconeixements

L'asteroide 5443 Encrenaz, descobert el 1991, va ser anomenat en honor seu.[5]

Ha rebut la Medalla de Plata del CNRS de 1998, el Prix Jules Janssen de 2007 de la Societat Astronòmica de França,[6] la Medalla David Bates de la Unió Europea de Geociències el 2010,[2] el Prix Deslandres de l'Acadèmia Francesa de Ciències el 2014,[7] i el Premi Kuiper de la Societat Astronòmica Americana el 2021.[3]

Va ser elegida membre de l'Acadèmia Europaea el 2002.[6]

Va ser nomenada cavaller de la Legió d'Honor el 2009 i oficial el 2019.[1]

Selecció de publicacions

Encrenaz és autora o editora de molts llibres sobre planetologia,[2] que inclouen:

  • The Solar System. Intereditions/CNRS, 1987.  Junt amb Jean-Pierre Bibring.[8][9]
  • Infrared Astronomy with ISO. Nova, 1992.  Junt amb M. F. Kessler.[10]
  • Comet Science: The Study of Remnants from the Birth of the Solar System. Belin/CNRS, 1995.  Junt amb Jacques Crovisier.[11][12]
  • The Outer Planets and their Moons: Comparative Studies of the Outer Planets prior to the Exploration of the Saturn System by Cassini-Huygens. Springer, 2005.  Junt amb R. Kallenbach, Tobias Owen, i Christophe Sotin.
  • Searching for Water in the Universe. Springer, 2006. [13]
  • The New Worlds: Extrasolar Planets. Springer, 2007.  Junt amb Fabienne Casoli.
  • Planetary Systems: Detection, Formation and Habitability of Extrasolar Planets. Springer, 2009.  Junt amb Marc Ollivier, Françoise Roques, Franck Selsis, i Fabienne Casoli.[14]
  • Life beyond Earth: The Search for Habitable Worlds in the Universe. Cambridge University Press, 2013.  Junt amb Athena Coustenis.[15][16][17][18]
  • Planets: Ours and Others; from Earth to Exoplanets (en anglès). World Scientific, 2013. [19][20]
  • The Exoplanets Revolution. EDP Sciences, 2020.  Junt amb James Lequeux i Fabienne Casoli.
  • Planets and Life. EDP Sciences, 2021.  Junt amb James Lequeux i Fabienne Casoli.

Vida personal

Encrenaz es va casar amb Pierre Encrenaz, un altre astrònom.[21]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Décret du 31 décembre 2019 portant promotion et nomination dans l'ordre national de la Légion d'honneur» (en francès). Journal Officiel, 31-12-2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «David Bates Medal 2010: Thérèse Encrenaz» (en anglès). European Geosciences Union.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «2021 Prize Recipients» (en anglès). Division for Planetary Sciences (American Astronomical Society), 09-08-2021.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Annuaire, Conseil scientifique, Mandat 2005 – 2010» (en francès). CNRS.
  5. ↑ «(5443) Encrenaz» (en anglès). Minor Planet Center (International Astronomical Union).
  6. ↑ 6,0 6,1 «Thérèse Encrenaz» (en anglès). Member profiles (Academia Europaea).
  7. ↑ «Prix Deslandres: Lauréat de l'année 2014» (PDF) (en francès). Acadèmia Francesa de les Ciències.
  8. ↑ Cochran, 1991, p. 184.
  9. ↑ Manfroid, 1991, p. 29.
  10. ↑ Beichman, 1993, p. 107.
  11. ↑ Petersen, 2001, p. 69.
  12. ↑ Hurst, 2000, p. 288-289.
  13. ↑ Wallis, 2007, p. 370-371.
  14. ↑ McClintock, 2010, p. 561-562.
  15. ↑ Chow, 2013.
  16. ↑ Foust, 2013.
  17. ↑ Harris, 2014.
  18. ↑ McCoustra, 2014.
  19. ↑ Fletcher, 2015.
  20. ↑ Maxon, 2015, p. 511.
  21. ↑ Encrenaz, 2022, p. 114885.

Bibliografia

  • Beichman, Charles A. «Progress in the infrared» (en anglès). Science, 260(5104), abril 1993. DOI: 10.1126/science.260.5104.107.a. JSTOR: 2881134.
  • Chown, Marcus «Anybody out there? The how and what of alien life» (en anglès). New Scientist, desembre 2013.
  • Cochran, William D. «The Solar System: By Thérèse Encrenaz, Jean-Pierre Bibring, and Michel Blanc.» (en anglès). Icarus, 90(1), març 1991. Bibcode: 1991Icar...90..184C. DOI: 10.1016/0019-1035(91)90080-d.
  • Encrenaz, Thérèse «Invited review: Infrared spectroscopy of planetary atmospheres: Searching for insights into their past and present histories» (en anglès). Icarus, 376, abril 2022. DOI: 10.1016/j.icarus.2022.114885.
  • Fletcher, Leigh N. «Planets: Ours and others. From Earth to exoplanets» (en anglès). Journal of Astronomical Instrumentation, 4(3)-4(4), desembre 2015. DOI: 10.1142/s2251171715800021.
  • Foust, Jeff «Two books on astrobiology» (en anglès). The Space Review, desembre 2013.
  • Harris, Liam «Life beyond Earth. The search for habitable worlds in the Universe by Athena Coustenis and Thérèse Encrenaz» (en anglès). Astrobiology Society of Britain Review, març 2014.
  • Hurst, Guy M. «Book review: Comet Science (Crovisier/Encrenaz)» (en anglès). Journal of the British Astronomical Association, 110, octubre 2000. Bibcode: 2000JBAA..110..288H.
  • Manfroid, Jean «The Solar System -- T. Encrenaz, J. -P. Birbing et M. Blanc» (en anglès). Ciel et Terre, 107, 1991.
  • Mason, Nigel John «Book review: Comet Science (Crovisier/Encrenaz)» (en anglès). Contemporary Physics, 56(4), setembre 2015. DOI: 10.1080/00107514.2015.1082629.
  • McClintock, Peter V.E. «Planetary Systems: Detection, Formation and Habitability of Extrasolar Planets, by M. Ollivier, T. Encrenaz, F. Roques, F. Selsis and F. Casoli» (en anglès). Contemporary Physics, 51 (6), novembre 2010. DOI: 10.1080/00107514.2010.496573.
  • McCoustra, Martin R. S. «The chemical cradle of life» (en anglès). Chemistry World, 11(4), 2014.
  • Petersen, Carolyn Collins «Comet Science, by Jacques Crovisier and Therese Encranaz» (en anglès). Sky & Telescope, 102(10), octubre 2001. Bibcode: 2001S&T...102Q..69P.
  • Wallis, M. «Book reviews» (en anglès). Contemporary Physics, 48(6), novembre 2007. DOI: 10.1080/00107510701661597.
Registres d'autoritat